Draggable Texture
Draggable Texture
Draggable Texture

Mil cavalls
de potència

Mark Bain, Nina Canell, Lúa Coderch, Roc Jiménez de Cisneros,
Rolf Julius, Lukas Marxt, Fran Meana, Melanie Smith, IzaTarasewicz
Comissariat per Sabel Gavaldon
Fàbrica Can Trinxet
4 - 19 juny
Divendres 3 de juny, 19 a 21 h
INAUGURACIÓ
Diumenge 5 de juny, 19 a 20 h
THE ARCHISONIC, de Mark Bain
Més info

Sensors sísmics, oscil·ladors i 8.000 watts de subgreus distribuïts estratègicament per la fàbrica transformen l’arquitectura d’aquest espai en un enorme instrument infrasònic. Un dispositiu que detecta, amplifica i transmet de nou a l’edifici aquelles intensitats inaudibles que travessen els seus materials constructius. The Archisonic és una invitació a sentir les múltiples reverberacions —històriques, materials, afectives— que es propaguen a través de l’espaitemps.

Dissabte 11 de juny, 11 a 23 h
MOC, de Roc Jiménez de Cisneros
Més info

Una obra per a quatre canals d’àudio i un projector de vídeo que explora les nocions de deformació, viscositat i indefinició. Una experiència musical prolongada en el temps (720 minuts) construïda a partir de patrons que es dilaten i es transformen de manera imperceptible. Estructures sòniques en elasticitat permanent, a mig camí entre l’estasi i el flux, acompanyades per ràfegues estroboscòpiques de colors indefinibles projectades en alta definició.

Divendres 17 de juny, 19 a 20 h
SKETCHES, de Patrícia Dauder
Més info

Visita doble a l’exposició de Patrícia Dauder i la Fàbrica Trinxet
Amb la participació de Sabel Gavaldon i Albert Mercadé

Punt de trobada: Carrer d’Isaac Peral 7, tercera planta

Diumenge 19 de juny, 12 a 14 h
DÉBUT, de Lúa Coderch
Més info

A l’altra banda del telèfon, el Marc pregunta: “¿Saps a quina velocitat volen els coloms missatgers?”. La resposta —ho sé perquè he fet abans una googlejada ràpida— és que un exemplar adult pot cobrir en un sol dia més de 800 km viatjant a una mitjana de 90 km/h. La major part del temps, un colom és un animal. En les condicions adequades, un colom pot ser una relació entre dos punts. Un vector d'intensitat. També la possibilitat d'un accident. Una interferència.

Inscripció prèvia fins a completar aforament: mail@luacoderch.com

Arribes just a temps. Espero que no hagi estat difícil trobar el camí a la fàbrica. Segurament t’hauràs guiat per la geolocalització del mòbil. La pantalla tàctil de la teva tauleta és un portal interdimensional que connecta espais i temps allunyats. La tecnologia amb la qual està fabricada conté una dotzena de terres rares —elements químics com el disprosi, l’europi, el terbi, l’itri i el lantà— que han travessat gran part del planeta per arribar fins aquí. Les tauletes que van fer servir els primers escribes eren d’argila, recollida a les ribes de l’Èufrates. És inquietant pensar que la història escrita de la humanitat es remunta a poc més de 5.000 anys i que, en canvi, la vida mitjana del plutoni radioactiu supera els 24.000 anys. És un pensament que fa venir vertigen, no trobes?

Som a l’any 1981. Una data com qualsevol altra. Però és l’any que veurà néixer un nou camp de recerca: la semiòtica nuclear. El Departament d’Energia dels EE.UU. ha convocat un grup heterogeni de pensadors i científics —físics, enginyers, antropòlegs, psicòlegs, fins i tot un reconegut escriptor de ciència-ficció— per tal de constituir el primer Comitè de Treball sobre la Interferència Humana. La seva tasca és dissuadir els habitants del futur d’acostar-se als 85.000 metres cúbics de residus radioactius que hi ha emmagatzemats a 600 metres de profunditat al desert de Nou Mèxic. El repte és dissenyar un sistema de senyalització que pugui sobreviure semànticament a un futur catastròfic. Un mètode per comunicar-nos amb éssers dels que mai no sabrem res: “No goseu destorbar la pau d’aquest temple.”

Es tracta d’un repte ecopoètic: ¿Com podria un poema, un dibuix o una escultura retre compte de l’impacte humà sobre el nostre entorn, quan els seus efectes ressonen al llarg dels mil·lennis? ¿Quina mena de poesia seria capaç d’enregistrar aquells fenòmens que s’escampen de forma vertiginosa al llarg de l’espaitemps com ara l’escalfament global, els mercats financers, o les partícules de polistirè dipositades a l’oceà? Són preguntes com aquestes les que ens fan adonar de la relativitat de l’escala humana, transportant-nos a altres dimensions: dels esdeveniments còsmics als canvis infinitesimals, dels materials nanomètrics a les nebuloses planetàries, del temps geològic mesurat en eons als fluxos d’informació que desapareixen en qüestió de picosegons.

Som a l’any 1784. Una data insignificant si la comparem amb el temps profund que estudien la geologia i la paleoclimatologia. Però 1784 podria ser la data de la fi del món, com assenyala el químic Paul Crutzen. És aleshores què James Watt dissenya la màquina de vapor i una indústria incipient comença a dipositar carbó a gran escala sobre l’escorça terrestre. Un punt sense retorn en la geohistòria del planeta. No gaires anys més tard, Caspar David Friedrich pinta el seu Caminant damunt un mar de boira, on la figura d’un home —punt de referència de l’univers— s’alça triomfalment per damunt d’un paisatge muntanyós, exuberant i violent. Dos segles després, sembla que la única imatge que pot expressar les contingències del present és el cràter artificial d’una mina d’urani durant un eclipsi solar, o les ruïnes d’una fàbrica de neumàtics al mig de la selva amazònica.

Una fàbrica abandonada a L’Hospitalet no és un mal lloc on trobar-nos per parlar sobre l’elasticitat del temps. No cal dir que aquesta exposició no s’ocupa de James Watt. Ni tan sols mira cap a l’any 1784. Més aviat se situa en un futur incert. O potser un present irreconeixible que només pot prendre la forma d’un jaciment arqueològic. En aquest paisatge s’acumulen els esquelets de dinosaures mecànics. Hi trobem restes d’una cultura material desconeguda, com les troballes prehistòriques que l’artista Robert Smithson va descriure al llarg d’un curiós recorregut suburbà per Passaic, la seva ciutat natal a Nova Jersey. Ben mirat, una fàbrica a L’Hospitalet tampoc no és un mal lloc per començar a imaginar una història no lineal. Una història on puguem reconèixer altres realitats, escales i registres d’experiència més enllà de la humana, especular sobre quina forma prendria una ficció en la qual col·lapsen passat, present i futur. Espero que no hagi estat difícil trobar el camí a la fàbrica. Arribes just a temps.

CRÈDITS


Artistes: Mark Bain, Nina Canell, Lúa Coderch, Roc Jiménez de Cisneros, Rolf Julius, Lukas Marxt, Fran Meana, Melanie Smith, Iza Tarasewicz
Comissari: Sabel Gavaldon
Direcció artística: Albert Mercadé
Producció: Ajuntament de L'Hospitalet
Muntatge: AC Muntatges i Produccions
Textos: Sabel Gavaldon i els artistes
Traduccions: Alex Reynolds i Patrícia Salvadó
Disseny: Hijos de Martín
Impressió: Do the Print

AGRAïMENTS


Volem agrair el seu entusiasme i participació als artistes, així com les galeries i prestataris de les obres: BWA Warsawa, Varsòvia; Daniel Marzona, Berlín; NoguerasBlanchard, L’Hospitalet; Peter Kilchmann, Zuric; Galerie Thomas Bernard – Cortex Athletico, París; Estate Rolf Julius. I especialment a Guillem Camprodon i Eva Fàbregas pel seu recolzament i dedicació.

També volem agrair la generosa col·laboració de LOOP Barcelona, Fundació Tàpies, Centre d’Art Tecla Sala, Fundació Arranz-Bravo, Obra Social “la Caixa”, Institut de Cultura de Barcelona, Blueproject Foundation, Estrella Damm.

Un projecte de



Districte Cultural Ajuntament de l'Hospitalet
Carretera de Santa Eulàlia, 182-212 – L’Hospitalet
Dilluns a divendres: 16 a 21 h
Dissabtes i diumenges: 11 a 21 h